T’has preguntat alguna vegada la gran importància que tenen els hàbits i l’alimentació en els nostres primers 1000 dies per la resta de la nostra vida? Aquests dies, els quals van des de la concepció fins als dos anys, constitueixen un període de ràpid creixement i un desenvolupament significatiu; ja que mentre creix el cos i els òrgans, també es desenvolupen el cervell, el sistema digestiu i el sistema immunològic. Així que és una possibilitat única per construir les bases de la salut futura. D’aquesta manera, és essencial garantir que tant la mare com el nadó tinguin accés a una nutrició òptima durant aquests primers dies.
Perquè es tan important la nutrició durant aquests primers dies?
La nutrició en aquests dies no només repercuteix en la salut a curt termini del nen, sinó que també té un paper fonamental en la salut de la vida adulta. En molts estudis s’ha vist que desequilibris durant aquesta etapa poden afectar al risc de desenvolupar malalties com la obesitat, retràs del creixement, diabetis, al·lèrgies o malalties cardíaques en la vida futura.
Quin perfil té el sistema gastrointestinal del nadó?
Si ens centrem en el sistema gastrointestinal del nadó durant els primers mesos, aquest encara és immadur i això comporta uns problemes digestius típics en aquesta etapa que desperten molta preocupació en els pares:
- La immaduresa del tracte digestiu i l’estómac, juntament amb el fet de que el buidament gàstric és més lent comporten que, en alguns casos, apareguin regurgitacions, que aniran millorant amb el pas de les setmanes i que en la majoria de nadons desapareixen abans dels 6 mesos de vida.
- La immaduresa del fetge i el pàncreas fan que no hi hagi una dificultat en la digestió de certes substàncies com per exemple, els greixos.
- Encara que es pensava fa poc que els nadons naixien estèrils, estudis molt recents demostren que no es així. La flora intestinal dels nadons no està prou desenvolupada fins al cap d’uns mesos. Aquesta flora és imprescindible per sobreviure, ja que té funcions vàries en processos importants com per exemple el sistema immunitari.
- A més, el fet que les vellositats intestinals no estiguin desenvolupades del tot provoca que hi hagi substàncies, com la lactosa, que s’absorbeixi en menys quantitat.
Quin problemes gastrointestinals trobem normalment en pediatria?
Regurgitació: Les regurgitacions es donen quan la llet es barreja amb els àcids estomacals i torna a la boca a causa de la immaduresa del tracte digestiu que tanca l’entrada de l’estómac, provocant així que el nen escupi o vomiti una petita quantitat de llet sense força, el que el diferencia del vòmit normal. Hem d’intentar no preocupar-nos perquè és un procés habitual que passa entre els 6 i 12 mesos del lactant.
Cal seguir amb la lactància recomanada i, en cas que el nen pateixi de regurgitacions que li impedeixen el correcte guany de pes, caldrà canviar a algunes fórmules Anti-Regurgitació (AR).
Còlics: Són períodes recurrents de plors i irritabilitat, sobretot durant els primers 5 mesos de vida i solen ser deguts a la immaduresa dels intestins, el que fa que donin lloc a gasos i dolor (veure Blog Còlic del lactant).
Per tal de millorar els còlics podem incorporar probiòtics per al lactant. Avui, algunes llet com, per exemple Enfamil, ja els porten incorporats en la seva formulació. Cal seguir amb la lactància materna recomanada i si té molts dolors es pot canviar a fórmules Anti-Còlic (AC), les quals estan formulades de manera que faciliten la digestió del lactant evitant així els dolors.
Estrenyiment: Només parlem de problemes d’estrenyiment quan fa 2 o menys deposicions a la setmana, i aquestes són amb dolor. Podem instaurar un canvi a fórmules Anti-Estrenyiment (AE) i, en casos greus, incorporar algun producte laxant com Blevit L que ajudarà al lactant a anar de ventre.
Cal destacar la importància dels omega 3 (sobretot del DHA) en les llets infantils ja que ajuden al desenvolupament cerebral, cognitiu i motor del nen.